Retaule Centenar de la ploma

RETAULE DEL CENTENAR DE LA PLOMA

El retaule del Centenar de la Ploma o de Sant Jordi va ser encarregat a Marçal de Sax cap a 1420, pintor d'origen alemany resident en precàries condicions a València on l'Ajuntament o consell de la Ciutat li va proveir refugi. El retaule va ser encarregat per la milícia coneguda com el Centenar de la Ploma (cent cavallers, ballesters o tropes) que protegien la ciutat i la senyera del regne de València sota la protecció del seu patró Sant Jordi. Els ballesters duien un casc amb una ploma de garsa com a distintiu, raó per la qual ix el nom del centenar de la ploma; n’eren cent i duien una ploma per identificar-se.

Per mides (6,6 metres per 5,5 metres) i contingut és EXTRAORDINARI perquè a més de tota la iconografia religiosa, pròpia del gòtic de l'època, representa la batalla del Puig de l’agost de 1237, un fet històric, que va permetre a l'any següent, el 9 d'octubre de 1238 l'entrada de Jaume I a la ciutat de València i declarar la victòria del regne cristià contra els coneguts com moros. Des d'aquell moment, el 9 d'octubre i Jaume I, ixen els símbols de la història de València.

El retaule adornava l’altar de la capella que tenia la milícia del Centenar de la Ploma en la seua seu, al costat de l'església de Sant Jordi a València. Va estar allí des de 1420 fins que la milícia va ser abolida en 1711 arran dels decrets de Nova Planta. L'abolició els va empobrir i el seu patrimoni va decaure. Hi ha proves del fet que a 1740 el retaule encara estava a la seu, que va ser demolida el 1807, i l'església de Sant Jordi pròxima va ser també demolida més tard, a meitats del segle XIX, i en el seu lloc se va alçar l'actual Teatre Principal al carrer de les Barques. Allà, a partir de 1740 se li perd el rastre al retaule i apareix de nou a París el 1864.

John Charles Robinson, aleshores (1864) del Departament d’Art i Ciència del museu South Kensington de Londres, el va comprar a Baur, un antiquari parisenc, per 840 lliures, n’oferia 500 el museu. La documentació del museu mostra un període de negociació que va acabar en uns mesos. Originari d’una “església destruïda de València”. L’home, el comprador pel museu, es va entusiasmar. A París el retaule de fusta estava desmantellat en 17 peces.

A 2008 el Consell va celebrar l’Any Jaume I perquè feia 800 anys del naixement del rei. Van demanar el retaule en préstec sense èxit. Com no van aconseguir l’original, la Generalitat de 2008 va fer una reproducció tipus facsimil (calcadeta en mesures i imatge) però a Jaume I li van canviar el trage per a eliminar la bandera quatribarrada; li van posar la creu de Sant Jordi. La reproducció va estar exposada a una capella de la catedral de València on Jaume I va assistir a la primera missa a València.

Un acord entre el museu Victòria i Albert, que l’acull ara, i la Generalitat presidida per Ximo Puig, signat a desembre de 2018, ha permès que una part del retaule s’haja restaurat i exposat a València amb la condició que, una vegada restaurat, torne a Londres. Ara, en procés de restauració, es pot visitar al Museu de Belles Arts de València.

IMATGE I ICONOGRAFIA

La part principal del retaule és la imatge de Sant Jordi lluitant contra el drac i una dona mirant-lo reproduint la llegenda del sant (el bé) que guanya al dimoni (el mal). Ell porta la creu plana de gules (color roig en heràldica), el mateix que l’identifica en la imatge de dalt on ajuda a Jaume I en la batalla del Puig matant els seus enemics. Aquí porta l’uniforme dels cavallers de la confraria i la ploma de garsa al casc que els caracteritza. La batalla del Puig la va dirigir Bernat Guillem d’Entença, soterrat precisament al monestir de Santa Maria del Puig. Jaume I era a Catalunya i Aragó reclutant homes i mitjans per continuar la conquesta. Però tot i que no hi era, va penjar-se la medalla i va convertir-se en el mite coronant l’entrada a la ciutat l’any següent.

Al costat de les dues imatges nomenades, el retaule mostra 16 escenes de la vida i el martiri de Sant Jordi i dalt els quatre evangelistes (seguts a una taula escrivint) envoltats d’àngels. A la part de dalt, la verge dels Àngels o de la Victòria alletant el nadó; a sobre, Jesucrist amb l’orbe o la bola del món envoltat per Moisés i Elies. Els 24 profetes al voltant de les imatges baix un arc i en el guardapols o marc els dotze apòstols. A dalt de tot l’esperit Sant, a la seua dreta, la creu i a la seua esquerra la ballesta dels ballesters.

La PREDEL·LA, la part de baix a la que falta la peça del mig, presenta deu escenes de la Passió de Crist, una seqüència molt freqüent en els retaules valencians de l’època. La predel·la estava en males condicions; ensenya clarament els rombes de la bandera de la ciutat, l’escut d’armes i altres símbols. La predel·la original s’està restaurant a l’IVCR i exposant a València des de 2019 arran de l’acord signat a desembre de 2018 a Londres.

El retaule de Sant Jordi del Centenar de la Ploma ajunta una bona part dels elements que van ser determinants per la història del Regne de València. Per això li’n diuen “l’acta de naixement del poble valencià”. Un certificat de naixement iconogràfic en què viu la religió, la llegenda, els grups socials, la força i aliances militars i econòmiques i, junt amb tot això, la política d’aquell moment, precedent de l’actual en el decurs de la Història.

RETAULE DEL CENTENAR DE LA PLOMA – CAS

El retablo del Centenar de la Ploma o de San Jorge fue encargado a Marçal de Sax hacia 1420, pintor de origen alemán residente en precarias condiciones en València donde el Ayuntamiento de la Ciudad le proveyó refugio. El retablo fue encargado por la milicia conocida como el Centenar de la Ploma (cien caballeros, ballesteros o tropas) que protegían la ciudad y la señera del reino de València bajo la protección de su patrón San Jorge. Los ballesteros llevaban un casco con una pluma de garza como distintivo, razón por la cual sale el nombre del Centenar de la Ploma; eran cien y llevaban una pluma para identificarse.

Por medidas (6,6 metros por 5,5 metros) y contenido es EXTRAORDINARIO porque además de toda la iconografía religiosa, propia del gótico de la época, representa la batalla del Puig de agosto de 1237, un hecho histórico, que permitió al año siguiente, el 9 de octubre de 1238 la entrada de Jaume I en la ciudad de València y declarar la victoria del reino cristiano contra los conocidos como moros. Desde aquel momento, el 9 de octubre y Jaume I, salen los símbolos de la historia de València.
El retablo adornaba el altar de la capilla que tenía la milicia del Centenar de la Ploma en su sede, junto a la iglesia de San Jorge en València. Estuvo allí desde 1420 hasta que la milicia fue abolida en 1711 a raíz de los decretos de Nueva Planta. La abolición los empobreció y su patrimonio decayó. Hay pruebas del hecho que a 1740 el retablo todavía estaba en la sede, que fue demolida el 1807, y la iglesia de San Jorge próxima fue también demolida más tarde, a mitades del siglo XIX, y en su lugar se levantó el actual Teatro Principal en la calle de las Barcas. Allá, a partir de 1740 se le pierde el rastro al retablo y aparece de nuevo a París el 1864.

John Charles Robinson, entonces (1864) del Departamento de Arte y Ciencia del museo South Kensington de Londres, lo compró a Baur, un anticuario parisiense, por 840 libras, ofrecía 500 el museo. La documentación del museo muestra un periodo de negociación que acabó en unos meses. Originario de una “iglesia destruida de València”. El hombre, el comprador por el museo, se entusiasmó. En París el retablo de madera estaba desmantelado en 17 piezas.

En 2008 el Consell celebró el Año Jaume I porque hacía 800 años del nacimiento del rey. Pidieron el retablo en préstamo sin éxito.
Como no consiguieron el original, la Generalitat de 2008 hizo una reproducción tipo facsimil (calcadita en medidas e imagen) pero a Jaume I le cambiaron el traje para eliminar la bandera cuatribarrada; le pusieron la cruz de San Jorge. La reproducción estuvo expuesta a una capilla de la catedral de València donde Jaume I asistió a la primera misa en València.

Actualmente, un acuerdo entre el museo Victoria & Albert, que lo acoge ahora, y la Generalitat presidida por Ximo Puig, firmado a diciembre de 2018, ha permitido que una parte del retablo se haya restaurado y expuesto en València con la condición de que, una vez restaurado, vuelva a Londres. Ahora, en proceso de restauración, se puede visitar al Museo de Bellas artes de València.

IMAGEN E ICONOGRAFÍA

La parte principal del retablo es la imagen de San Jorge luchando contra el dragón y una mujer mirándolo, reproduciendo la leyenda del santo (lo bueno) que gana al demonio (el mal). Él lleva la cruz plana de gules (color rojo en heráldica), el mismo que lo identifica en la imagen de arriba donde ayuda a Jaume I en la batalla del Puig matando sus enemigos. Aquí lleva el uniforme de los caballeros de la cofradía y la pluma de garza al casco que los caracteriza. La batalla del Puig la dirigió Bernat Guillem d’Entença, enterrado precisamente al monasterio de Santa Maria del Puig. Jaume I estaba en Cataluña y Aragón reclutando hombres y medios para continuar la conquista. Pero a pesar de que no estaba, se colgó la medalla y se convirtió en el mito coronando la entrada en la ciudad el año siguiente.

Junto a las dos imágenes nombradas, el retablo muestra 16 escenas de la vida y el martirio de San Jorge y arriba los cuatro evangelistas (sentados a una mesa escribiendo) rodeados de ángeles. A la parte de arriba, la virgen de Àngels o de la Victoria amamantando el bebé; encima, Jesucristo con el orbe o la bola del mundo rodeado por Moisés y Elies. Los 24 profetas alrededor de las imágenes bajo un arco y en el guardapolvo o marco los doce apóstoles. Arriba de todo el espíritu Santo, a su derecha, la cruz y a su izquierda la ballesta de los ballesteros.

La PREDELA, la parte de bajo a la que falta la pieza del medio, presenta diez escenas de la Pasión de Cristo, una secuencia muy frecuente en los retablos valencianos de la época. La predela estaba en malas condiciones; enseña claramente los rombos de la bandera de la ciudad, el escudo de armas y otros símbolos. La predela original se está restaurando por el IVCR, en València y se expone en la ciudad desde 2019 a raíz del acuerdo firmado a diciembre de 2018 en Londres.

El retablo de San Jorge del Centenar de la Ploma junta una buena parte de los elementos que fueron determinantes por la historia del Reino de València. Por eso le dicen “el acta de nacimiento del pueblo valenciano”. Un certificado de nacimiento iconográfico en que vive la religión, la leyenda, los grupos sociales, la fuerza y alianzas militares y económicas y, junto con todo esto, la política de aquel momento, precedente del actual curso de la Historia.